Filla d’artista i professora de literatura reconvertida en cantant apassionada, Franca Masu és l’exponent més internacional de la llengua i cultura ancestrals catalanes vigents a la petita vila marinera de l’Alguer, territori de tan sols quaranta mil habitants a l’illa joliua de Sardenya i que conserva l’herència de l’esplendor medieval de la Corona Catalanoaragonesa.
La Masu cantant i autodidacta es troba el 1996 amb un grup de jazzistes sards, amb els que comença a presentar-se com a artista apassionada pel jazz. El 1998 descobreix la bella sonoritat cantada del català, la mateixa llengua que, aïllada durant segles, s’ha conservat a la seva Barceloneta de Sardenya, l’Alguer. A més dels seus orígens en el jazz i de la seva eminent mediterraneïtat sonora, entre les seves preferències musicals, mostra especial predilecció pel fado, que perfecciona i en la interpretació del qual es revela com una de les millors artistes italianes, a més d’aproximacions eloqüents al tango argentí.
Juntament amb el productor Mark Harris, publica el seu primer àlbum «El Meu Viatge», el 2000. Aquell àlbum es presenta a Catalunya en el Mercat de Música Viva de Vic i obté de la SGAE i de Ràdio 4 de Barcelona una menció especial com a millor obra debutant. També la revista musical Enderrock la qualifica entre les millors novetats, mentre que la crítica reconeix en Masu «la veritable revelació de la nova cançó d’autor catalana».
El 2003 publica «Alguímia» en col·laboració amb el mandolinista Mauro Palmas i el contrabaixista Salvatore Maltana. Franca Masu consolida en aquest disc, ric en suggestions sonores mediterrànies, l’ús de la llengua catalana com a vehicle d’expressió artística i suscita un èxit de públic i de crítica notable, participant en nombrosos festivals i cites internacionals.
Arran d’aquest treball obté el premi «Maria Carta» el 2004 que avala una carrera encara curta però que aspira a obrir-se pas. «Aquamare» (2006) és el seu tercer treball. Amb ell, la cantant es presenta al públic com a autora de gairebé totes les cançons. Franca Masu denota també en aquest treball una gran versatilitat en aproximar-se a peces musicals ben diverses entre si per l’estil, el gènere o fins i tot la llengua.
L’àlbum constitueix una lectura ben particular, confirmada per una selecció musical oberta al mestissatge, amb composicions adreçades a l’exploració de nous territoris sonors, tot conservant el sentit preeminent de la tradició alhora. El seu temperament passional l'ha acostat de manera natural també al tango argentí.
L’any 2003 coincideix amb Fausto Beccalossi, un dels acordionistes més interessants de l’escena italiana, i Oscar del Barba, amb qui actua en nombroses i assenyalades ocasions. Ensems, han realitzat un àlbum al 2007 dedicat exclusivament al tango, titulat «Hoy Como Ayer», que també compta amb la participació del gran violinista Carlo Cantini de l’Arké Strings Quartet. Recentment, el seu interès s'ha centrat també en la recuperació d’imatges antigues filmades de la vella ciutat de l’Alguer, del treball dels pescadors, de la devoció popular d’aquest microcosmos mariner català de Sardenya. Ha realitzat un documental de muntatge amb el títol «Pregàries», que avui s’ha convertit en un film-concert amb la música de Daniele di Bonaventura.
El viatge acompanyat de la veu de Masu es fa íntim i revela amb força la consciència de l’artista: la identitat de dona sarda, catalana i, tanmateix, italiana; pura energia vital d’una «mare mediterrània» de veu seductora capaç d’enlluernar amb la llum i el bagatge cultural del Mare Nostrum.
LA CRÍTICA N’HA DIT:
«Los textos y las músicas de los temas de Masu son, indudablemente, inspirados y se engrandecen con el poder vocal que les imprime; un poder que reside en un color de voz bellísimo; una amplitud de registros admirable; una afinación perfecta y un gusto exquisito en la forma de decir». EL COMERCIO DIGITAL
«Italiano, sardo y catalán confluyen en un trabajo [Aquamare] concebido en la pequeña villa de Alghero y alentado por Lluís Llach, rendido admirador de esta artista en alza». EL PAÍS
«Esencia pura de diva en extinción mostrada por partida doble […], adelanto de cuantas puertas mayores quieran abrirse al merecedor talento de Franca Masu».LA NUEVA ESPAÑA